12/11: Poblenou 03-08
Edició i gravació del col.lectiu "Suporttotal" que recull gran part del treball fotogràfic de Jordi Secall que va desenvolupar durant els anys 2003 i 2007 al Poblenou. Fotografia i video de moments històrics com, les escenes de desnonament de veïns i enderroc dels carrers que ara son el Parc Central, imatges de can Ricart i La Escocesa amb vida, l'entrada bíblica de la Makabra a can Ricart i altres més recents gravats en video, com creacions de protesta de graffiters sobre el terrat de l'extint taller artístic del Caminal, o el desallotjament d'una familia del carrer st. Francesc durant aquest estiu. Son onze minuts frenètics de música, video i foto.
blip.tv/file/1454507/
Categoría: Documentos
30/07: Comunicat del sector professional de les arts visuals sobre la crisi al Centre d'Art Santa Mònica
Davant del canvi de model del Centre d’ Art Santa Mònica (CASM), imposat pel Departament de Cultura de la Generalitat, volem manifestar el següent:
Política de fets consumats
El Departament de Cultura de la Generalitat, lluny d’obrir un procés de reflexió sobre el futur i la millora del Centre d’ Art Santa Mònica, ha actuat amb una política de fets consumats, antidemocràtica, sense un procés previ de debat, consulta i consens amb el sector artístic.
El CASM va obrir el 1989 després d’un llarg procés de reivindicació del sector artístic que es venia impulsant des de l’ inici dels anys 80 com a fruit dels nous plantejaments de política en les arts sorgits de la transició democràtica.
Després de 18 anys de funcionament ininterromput, no es pot canviar de model d’un dia per un altre, sense atendre les necessitats del sector artístic que en el seu dia van generar el sorgiment del CASM. Aquestes necessitats han quedat ara al descobert.
Aquesta improvisació de la Conselleria deixa la ciutat de Barcelona sense cap centre d’art contemporani de referència, en un moment delicat, de pèrdua d’espais expositius per als artistes del país.
Seguint aquesta política de fets consumats, s’ha presentat un centre dedicat al pensament, la ciència i la comunicació on l’art contemporani tindrà una representació mínima, guiada per perfils professionals no procedents del món de l’art.
L’oferiment que es fa d’un nou centre a Barcelona no té cap garantia ni terminis.
Destrucció de teixit artístic
Interrompre el funcionament de l’únic centre d’art contemporani de Catalunya important, sense assegurar-ne la continuïtat o transició és un acte d’irresponsabilitat política i un nou pas en la destrucció del ja prou malmès teixit expositiu de l’art contemporani a Barcelona, on han desaparegut moltes sales que venien complint una funció complementària.
Ara per ara, tot i aconseguir el compromís per a un nou centre, trobar l’espai adient i el pressupost necessari amb la precarietat econòmica que reconeix el propi Departament, i culminar el procés fins l’obertura tindria una durada mínima de dos anys. S’obre, doncs, una gran incertesa sobre la pervivència d’una institució imprescindible per a l’ecosistema artístic barceloní i català: el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
Amb aquesta actuació el Departament de Cultura de la Generalitat demostra un profund desconeixement de la dinàmica de l’art contemporani i la manca d’una política pròpia ni específica per a aquest sector.
Contrari a les Bones Pràctiques a Museus i Centre d’Art
Les pressions al director dimissionari i el nomenament del nou director sense convocatòria de concurs públic menysprea el “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pactat entre les associacions del sector i l’Administració central el 31 de gener de 2007 i que s’ha aplicat en els casos del MNCARS, Museu Picasso, MNAC, Macba i Centre d’Art de Girona. En els dos darrers casos el Departament de Cultura de la Generalitat hi estava implicat.
Aprofitant que encara no existeix el Consell de les Arts.
La llei del Consell de les Arts estableix que la creació d’un nou equipament de caràcter nacional i el nomenament de la seva direcció exigeixen un informe preceptiu d’aquell organisme.
El Departament ha bloquejat molts projectes, com ara el Pla Estratègic de les Arts Visuals, i convenis de col•laboració econòmica amb molts artistes, companyies i agents amb motiu de la propera instauració del Consell de les Arts. Aquest criteri és arbitrari, ja que en el cas del CASM no solament no s’ha aplicat, sinó que la precipitació dels fets semblen motivats per la propera entrada en funcionament del Consell.
Programa d’instrumentalització política de la cultura i de les arts
La manca de transparència en les declaracions als mitjans del conseller respecte a la naturalesa futura del CASM és patent, tan aviat el presenta com una continuïtat del que ja hi havia, com explica que serà un “dispositiu del govern per explicar la seva política i regenerar l’ideari de les esquerres” (frase textual pronunciada davant els representants del sector), amb una clara instrumentalització partidista de la cultura i els recursos públics. Aquest estat confusionari demostra la poca solvència de l’actuació.
Propostes:
1) Convocar de manera immediata un concurs internacional per escollir la direcció artística del Centre d’Art Contemporani de Barcelona. La convocatòria ha de seguir les recomanacions del “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pel que fa al perfil i independència dels experts que conformin el jurat.
2) El CASM ha de continuar sent un centre d’art mentre no arribi la inauguració d’una altra seu amb les mínimes condicions per al seu bon funcionament.
3) El Centre d’Art Contemporani de Barcelona ha de gaudir d’una entitat jurídica pròpia i comptar amb suficients recursos humans i econòmics, així com tenir garantida l’ absoluta autonomia de direcció artística que es renovarà periòdicament per concurs internacional.
4) Demanem que es paralitzi al projecte impulsat pel Conseller i s’esperi el dictamen preceptiu del futur Consell de les Arts i, si aquest donés el seu vist-i-plau, la direcció hauria de ser escollida segons el Document de les Bones Pràctiques.
5) Les organitzacions i entitats del sector constituiran un organisme o Comissió de seguiment dels esdeveniments referents al Centre d’Art Contemporani de Barcelona per tal de coordinar esforços i per assegurar que s’acompleix l’objectiu de disposar una institució d’aquestes característiques a Barcelona. A mitjan del proper mes de setembre avaluarem la situació i estudiarem noves actuacions.
L’acceleració dels preparatius per a l’entrada en funcionament del Consell de les Arts és una exigència ferma de la comunitat artística, cultural i de la resta de la societat civil catalana. Ara, amb més raons i arguments que mai, cal assegurar la autonomia de les arts i la cultura contra la seva utilització partidista i interessada.
Associació Catalana de Crítics d’Art
Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Art Barcelona
Art Catalunya
Galeries Independents de Catalunya
Xarxaprod
Barcelona, 21 de juliol de 2008
Política de fets consumats
El Departament de Cultura de la Generalitat, lluny d’obrir un procés de reflexió sobre el futur i la millora del Centre d’ Art Santa Mònica, ha actuat amb una política de fets consumats, antidemocràtica, sense un procés previ de debat, consulta i consens amb el sector artístic.
El CASM va obrir el 1989 després d’un llarg procés de reivindicació del sector artístic que es venia impulsant des de l’ inici dels anys 80 com a fruit dels nous plantejaments de política en les arts sorgits de la transició democràtica.
Després de 18 anys de funcionament ininterromput, no es pot canviar de model d’un dia per un altre, sense atendre les necessitats del sector artístic que en el seu dia van generar el sorgiment del CASM. Aquestes necessitats han quedat ara al descobert.
Aquesta improvisació de la Conselleria deixa la ciutat de Barcelona sense cap centre d’art contemporani de referència, en un moment delicat, de pèrdua d’espais expositius per als artistes del país.
Seguint aquesta política de fets consumats, s’ha presentat un centre dedicat al pensament, la ciència i la comunicació on l’art contemporani tindrà una representació mínima, guiada per perfils professionals no procedents del món de l’art.
L’oferiment que es fa d’un nou centre a Barcelona no té cap garantia ni terminis.
Destrucció de teixit artístic
Interrompre el funcionament de l’únic centre d’art contemporani de Catalunya important, sense assegurar-ne la continuïtat o transició és un acte d’irresponsabilitat política i un nou pas en la destrucció del ja prou malmès teixit expositiu de l’art contemporani a Barcelona, on han desaparegut moltes sales que venien complint una funció complementària.
Ara per ara, tot i aconseguir el compromís per a un nou centre, trobar l’espai adient i el pressupost necessari amb la precarietat econòmica que reconeix el propi Departament, i culminar el procés fins l’obertura tindria una durada mínima de dos anys. S’obre, doncs, una gran incertesa sobre la pervivència d’una institució imprescindible per a l’ecosistema artístic barceloní i català: el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
Amb aquesta actuació el Departament de Cultura de la Generalitat demostra un profund desconeixement de la dinàmica de l’art contemporani i la manca d’una política pròpia ni específica per a aquest sector.
Contrari a les Bones Pràctiques a Museus i Centre d’Art
Les pressions al director dimissionari i el nomenament del nou director sense convocatòria de concurs públic menysprea el “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pactat entre les associacions del sector i l’Administració central el 31 de gener de 2007 i que s’ha aplicat en els casos del MNCARS, Museu Picasso, MNAC, Macba i Centre d’Art de Girona. En els dos darrers casos el Departament de Cultura de la Generalitat hi estava implicat.
Aprofitant que encara no existeix el Consell de les Arts.
La llei del Consell de les Arts estableix que la creació d’un nou equipament de caràcter nacional i el nomenament de la seva direcció exigeixen un informe preceptiu d’aquell organisme.
El Departament ha bloquejat molts projectes, com ara el Pla Estratègic de les Arts Visuals, i convenis de col•laboració econòmica amb molts artistes, companyies i agents amb motiu de la propera instauració del Consell de les Arts. Aquest criteri és arbitrari, ja que en el cas del CASM no solament no s’ha aplicat, sinó que la precipitació dels fets semblen motivats per la propera entrada en funcionament del Consell.
Programa d’instrumentalització política de la cultura i de les arts
La manca de transparència en les declaracions als mitjans del conseller respecte a la naturalesa futura del CASM és patent, tan aviat el presenta com una continuïtat del que ja hi havia, com explica que serà un “dispositiu del govern per explicar la seva política i regenerar l’ideari de les esquerres” (frase textual pronunciada davant els representants del sector), amb una clara instrumentalització partidista de la cultura i els recursos públics. Aquest estat confusionari demostra la poca solvència de l’actuació.
Propostes:
1) Convocar de manera immediata un concurs internacional per escollir la direcció artística del Centre d’Art Contemporani de Barcelona. La convocatòria ha de seguir les recomanacions del “Document de Bones Pràctiques a Museus i Centres d’Art” pel que fa al perfil i independència dels experts que conformin el jurat.
2) El CASM ha de continuar sent un centre d’art mentre no arribi la inauguració d’una altra seu amb les mínimes condicions per al seu bon funcionament.
3) El Centre d’Art Contemporani de Barcelona ha de gaudir d’una entitat jurídica pròpia i comptar amb suficients recursos humans i econòmics, així com tenir garantida l’ absoluta autonomia de direcció artística que es renovarà periòdicament per concurs internacional.
4) Demanem que es paralitzi al projecte impulsat pel Conseller i s’esperi el dictamen preceptiu del futur Consell de les Arts i, si aquest donés el seu vist-i-plau, la direcció hauria de ser escollida segons el Document de les Bones Pràctiques.
5) Les organitzacions i entitats del sector constituiran un organisme o Comissió de seguiment dels esdeveniments referents al Centre d’Art Contemporani de Barcelona per tal de coordinar esforços i per assegurar que s’acompleix l’objectiu de disposar una institució d’aquestes característiques a Barcelona. A mitjan del proper mes de setembre avaluarem la situació i estudiarem noves actuacions.
L’acceleració dels preparatius per a l’entrada en funcionament del Consell de les Arts és una exigència ferma de la comunitat artística, cultural i de la resta de la societat civil catalana. Ara, amb més raons i arguments que mai, cal assegurar la autonomia de les arts i la cultura contra la seva utilització partidista i interessada.
Associació Catalana de Crítics d’Art
Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Art Barcelona
Art Catalunya
Galeries Independents de Catalunya
Xarxaprod
Barcelona, 21 de juliol de 2008
Categoría: Documentos
Categoría: Documentos
27/11: Amistats Nuades
Postals de l’associació per al 1er Festival d’Idees de La Escocesa.
Llistes per a la impressió.
Llistes per a la impressió.
Categoría: Documentos
Carta pel Sr. Jordi Martí, director del'Istitut de Cutura de Barcelona
"Sr. Jordi Martí:
El motiu d'esser aquí es per estar clarificada amb el que varem estar parlant els 6 artistes de l'associació d'Idees m: l'Alba Zapater, la Marta Alemany, l'Albert Coma, el Marco Noris, el Juan-Francisco Segura i jo Mercè Gost. Amb el Sr. Jordi Martí, Gerent de l'ICUB i vosté Rosa Mach, Directora de Cooperació Cultural, el passat dia 3 de maig al Palau de la Virreina..."
http://www.espai-m.org/idees/wp-content/carta-jordimarti.pdf
"Sr. Jordi Martí:
El motiu d'esser aquí es per estar clarificada amb el que varem estar parlant els 6 artistes de l'associació d'Idees m: l'Alba Zapater, la Marta Alemany, l'Albert Coma, el Marco Noris, el Juan-Francisco Segura i jo Mercè Gost. Amb el Sr. Jordi Martí, Gerent de l'ICUB i vosté Rosa Mach, Directora de Cooperació Cultural, el passat dia 3 de maig al Palau de la Virreina..."
http://www.espai-m.org/idees/wp-content/carta-jordimarti.pdf
Categoría: Documentos
